Virar per avant, fer la trabuchada i posar-se al pairo

La lliçó en paraules senzilles

1. Què és
   • A la capa, el vaixell queda equilibrat a vela i avança poc.
   • Molts velers queden a uns 45–60° del vent, però l'angle varia.
   • La vela de proa queda a la contra, caçada a sobrevent, la banda d'on ve el vent, i aparta la proa del vent.
   • El timó la gira cap al vent.
   • La major, parcialment amollada, equilibra totes dues forces.
   • Derives a sotavent, allunyant-te del vent, i pots continuar avançant.
2. Per a què serveix
   • Posar-te a la capa et dona una pausa al mar.
   • Fes-ho per prendre rissos, cuinar o menjar, esperar que claregi o que la marea sigui adequada abans d'entrar a port, resoldre un problema o descansar la tripulació.
   • També és una tàctica reconeguda amb mal temps per a molts vaixells.
   • L'ús d'emergència per recuperar un home a l'aigua, l'aturada ràpida, es tracta al mòdul d'Emergències.
3. Com fer-ho
   • Des de cenyida, vira per avant sense deixar anar l'escota de proa.
   • La vela queda a la banda vella i s'infla per la cara oposada, a la contra.
   • Amolla parcialment l'escota de la major.
   • Posa el timó per girar la proa cap al vent: arjau a sotavent o roda girada a sobrevent; després lliga'l.
   • Ajusta l'escota de la major i el timó per aconseguir un equilibri estable amb poc avanç.
   • No forcis un angle o velocitat fixos.
4. Trobar l'equilibri
   • La quilla llarga recorre bona part del buc; la quilla d'aleta és més curta i profunda.
   • Els velers amb quilla llarga solen estabilitzar-se més fàcilment; alguns amb quilla d'aleta continuen avançant.
   • Amolla la major; redueix timó si vires repetidament.
   • Enrotlla parcialment un gènova, vela de proa gran que se solapa amb la major, si domina l'equilibri.
   • Canvia un ajust cada vegada.
   • Comprova que la vela a la contra no fregui les creuetes, els braços que sostenen els cables laterals del pal.
   • Mantén vigilància i espai lliure a sotavent: continues derivant.
5. Tornar a navegar
   • Allibera el timó, deixa anar l'escota de proa que manté la vela a la contra i caça-la a sotavent.
   • Ajusta la major i arriba fins al teu rumb.
   • Segons el RIPA, un veler a la capa continua en navegació: no està amarrat a terra ni fondejat.
   • Manté els llums habituals i ha de continuar vigilant.

Pas a pas

Posar-se a la capa des de cenyida

1. 1Navega de cenyida i comprova que tens espai lliure a sotavent. A la capa, continues derivant per l'abatiment i el corrent, i pots continuar avançant.
2. 2Vira per avant sense deixar anar l'escota de proa. La vela de proa queda a la contra i aparta la proa del vent.
3. 3Amolla parcialment l'escota de la major. La major del tot caçada impulsa el vaixell endavant; amollada, equilibra la vela de proa.
4. 4Lliga l'arjau a sotavent o la roda girada a sobrevent. Ara el timó intenta tornar a girar la proa cap al vent.
5. 5Ajusta la major i el timó per aconseguir un equilibri estable amb poc avanç. Cada vaixell s'equilibra diferent; vigila la deriva i l'espai lliure sense forçar un angle o velocitat fixos.

Dades clau

Punts clau

• A la capa: vela de proa a la contra, major amollada i timó que fa orsar (arjau a sotavent o roda a sobrevent) s'equilibren.
• Per posar-te a la capa, vira per avant sense deixar anar l'escota de proa.
• Busca un equilibri estable amb poc avanç; l'angle i la deriva depenen del veler i les condicions.
• Fes-ho per prendre rissos, descansar, menjar, esperar o resoldre un problema; mantén vigilància.
• Alguns velers amb quilla d'aleta continuen avançant; canvia un ajust cada vegada i vigila la deriva.

Comprova el que has llegit

Vertader o fals?

Cas pràctic i claus d'examen

Claus d'examen

1. 1Capa: vira per avant, mantén fixa l'escota de proa, amolla la major; arjau a sotavent o roda a sobrevent.
2. 2La vela de proa a la contra aparta la proa del vent; el timó l'hi acosta; la major equilibra.
3. 3Derives lentament a sotavent: mantén espai lliure i vigilància.
4. 4Segons el RIPA, continues en navegació.