Estabilitat de l'embarcació: metacentre, tipus d'equilibri, trasllat de pesos, corba GZ i angle d'estabilitat nul·la

La lliçó en paraules senzilles

1. Prendre rissos
   • El vent a les veles crea un moment escorant, un efecte de gir que fa escorar l’embarcació.
   • Prendre rissos, reduir superfície de vela, sol abaixar el centre vèlic, on actua efectivament la força de la vela.
   • Això redueix el moment escorant i deixa més reserva per a les ratxes.
2. Llast
   • El llast és pes que portes per millorar l’estabilitat.
   • Abaixar el llast existent abaixa G i sol millorar la capacitat de redreçament.
   • En una mateixa embarcació, apujar una quilla elevable amb llast fa pujar G i pot reduir l’AVS; segueix les dades d’estabilitat segons la posició de la quilla.
   • Cada disseny necessita dades pròpies.
   • El llast d’aigua a sobrevent pot afegir moment de redreçament, però els tancs parcialment plens introdueixen pèrdua per superfície lliure.
   • Fes servir només les configuracions de càrrega especificades pel fabricant.
3. Enrotlladors i equip a dalt
   • Els enrotlladors dins del pal i els d’estai guarden la vela enrotllada al voltant d’un element de l’arboradura o d’un estai.
   • Situen pes de vela a dalt; un gènova enrotllat afegeix superfície exposada al vent a proa.
   • Radar, aerogeneradors, arc solar, tangons addicionals i eixàrcia pesant per sobre del G existent apugen KG.
   • Junts poden reduir l’estabilitat; per quantificar qualsevol canvi de l’AVS calen dades de l’embarcació concreta.
4. Càrregues a coberta
   • Una auxiliar al sostre de la cabina, una bassa salvavides al balcó de popa, bidons a la barana i tancs d’aigua a coberta afegeixen superfície exposada al vent.
   • Qualsevol càrrega per sobre del G existent apuja KG; una càrrega per sota de G l’abaixa.
   • Subjecta les provisions pesants adequades a baix, a la línia de crugia i a mitja eslora, prop del centre de l’embarcació.
   • La cadena a proa també afecta el capcineig, però l’efecte sobre KG depèn de l’altura respecte de G.
5. Mal temps
   • Abans del mal temps, abaixa l’equip adequat on la disposició ho permeti.
   • Desinfla l’auxiliar només si és pneumàtica.
   • Guarda els bidons de combustible i els forabords als espais previstos, segurs, ventilats i aïllats de l’habitacle.
   • Buida la sentina amb la bomba, tanca escotilles i posa els quarters, els taulons que tanquen l’entrada del tambutxo.
   • Mantén la tripulació baixa i pren rissos aviat.
   • Les onades que trenquen poden bolcar l’embarcació; les ratxes fortes o l’excés de vela també poden superar el moment de redreçament.

Punts clau

• Prendre rissos redueix el moment escorant i conserva una reserva per a les ratxes.
• El llast baix ajuda a redreçar-se; apujar una quilla amb llast pot reduir l’AVS. Consulta les dades de l’embarcació.
• Enrotlladors, arcs i altres pesos per sobre de G apugen KG; comprova l’efecte sobre l’AVS.
• Estiba els objectes pesants a baix, centrats i a mitja eslora.
• Abans del mal temps: pesos baixos, sentina seca, escotilles tancades.

Comprova el que has llegit

Vertader o fals?

Cas pràctic i claus d'examen

Claus d'examen

1. 1Prendre rissos redueix la superfície vèlica i el moment escorant; sol abaixar el centre vèlic.
2. 2El pes per sobre de G (enrotllador, arc, radar) apuja KG; consulta dades pròpies per als canvis d’AVS.
3. 3Les càrregues sobre G apugen KG; a coberta afegeixen superfície al vent. Subjecta les provisions adequades a baix i centrades.
4. 4Mal temps: abaixa pesos, eixuga la sentina, tanca les obertures.